Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.422
|
101.
Participi dels verbs acabats en '-ndre': 'confundit' o 'confós'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:
encès (i no encengut)
pretès (i no pretendit)
confós (i no confundit)
infós (i no infundit)
En canvi, el verb pondre i els que [...]
|
|
102.
Com es diu inframundo en català? / inframón o inframon?
Font
Fitxes de l'Optimot
de l'inframon.
Aquest mot s'havia escrit anteriorment amb accent, perquè conservava l'accent diacrític de món. Arran de l'aparició de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, però, ha deixat de portar-ne, atès que en la normativa ortogràfica actual els derivats i compostos de [...]
|
|
103.
en exclusiva o exclusivament?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes en exclusiva i exclusivament tenen significats diferents.
L'expressió en exclusiva significa 'en situació de privilegi de la qual ningú més no es beneficia'. Per exemple: Tenia una notícia en exclusiva.
En canvi, l'adverbi exclusivament significa 'només, excloent tota altra cosa'. Per [...]
|
|
104.
Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars
Font
Fitxes de l'Optimot
.
Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll.
D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]
|
|
105.
Com es diu bollería en català? / brioixeria / pastisseria / pastes
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
brioixeria pastisseria pastes El terme castellà bollería correspon en català a brioixeria i fa referència al conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una pasta de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres [...]
|
|
106.
'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
|
|
107.
'en atenció a' ('per consideració a') / Com es diu 'en atención a' en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució en atenció a es pot utilitzar amb el significat de per consideració a (o en consideració a). Per exemple:
No el van acomiadar de la feina en atenció al seu pare, que era un home molt estimat.
També es pot utilitzar amb valor causal, amb un sentit equivalent al de les expressions [...]
|
|
108.
Quantificadors exclamatius amb adjectius i adverbis: que, com o si / com n'és de bo o com és de bo?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els quantificadors que es fan servir en oracions que ponderen la qualitat o la quantitat, amb adjectius i adverbis, són que, com o si. Per exemple:
Que n'és, de bo! o Que bo que és!
Que endarrere que seus!
Que n'és, de lluny!
Com és d'impacient!
Si n'és, de beneit! o Si que és beneit! o Si que [...]
|
|
109.
'posar en valor' o 'fer valer'? / Com es diu poner en valor en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
en què aparegui i el matís que s'hi vulgui donar, hi ha les opcions següents:
En el sentit de posar de manifest el valor d'una cosa, es pot dir valorar o fer valer. Per exemple:
L'objectiu és descobrir i valorar la figura d'aquest escriptor poc reconegut.
Ha arribat el moment de fer valer les [...]
|
|
110.
Pronoms relatius amb antecedent humà: qui, que o el qual? / l'home qui ha vingut o l'home que ha vingut?
Font
Fitxes de l'Optimot
En les oracions de relatiu adjectives en què l'antecedent del relatiu és humà, es poden fer servir els pronoms que, qui o el qual (la qual, els quals, les quals), segons el cas.
1. En funció de subjecte, es fa servir el pronom relatiu que en les relatives especificatives i en les explicatives. En [...]
|
